Comerç a Lleida.

Aquesta setmana han fet una nit de Comerç (rebaixes) a la Zona Alta de Lleida.
S'està parlant a mes de que es farà un grup de Outlets al Mercat de Lleida, i tot el Comerç està en contra de la proposta.
La veritat es que el comerç està en hores baixes, que es molt mes que rebaixes, els números no surten, i el que venen la roba amb la calor que fa estan ventant-se de fàstic. Els compradors no mes miren i passen l'estona , ja que tenen les butxaques buides i davant de tan des-encís fan badalls de fàstic enlluernadors.
L'ajuntament diu que com mes comerç millor (Son els que paguen impostos) i vol superfícies de venda per tot arreu.Com que no es ven res, algú o mes ben dit molt mes que alguns plegaran i cal buscar altres que es vulguin arriscar i perdin diners i ganes.
    La solució es fàcil, que la gent tingui diners per gastar, que no facin retallades, que baixin impostos, que baixi l'aigua i la llum , que Internet sigui gratis a Lleida i que paguin de una vegada els que es camuflen, els rics, les societats i s'ajudi d'una vegada a la classe mitjana i els mes pobres que son el sac dels cops d'aquestos polítics ineficaços.

Composició. Un cami trencat.

Un camí trencat, moltes vides trencades, el seu camí escursat.......
L'esperança d'un dia clar, d'unes il·lusions, d'un anar fent......
La realitat quotidiana , una paret en el camí, un topall, un no deixar passar...
Ferros tortilligats, cops ferides obertes, un doplegar les linies diagonals paral·leles....
Un roig sec, de ferida que perdura en el temps , de cop per pair....
Una trista realitat, un camí trencat.....

Els petits mons.

Tot passejant pots trobar petits mons al teu entorn. Flors en un jardí, herbes que semblen una arbreda d'hivern, incommensurables espigues....
Sols cal observar. Els humans de ben petits aprenem a mirar, tocar, inspeccionar i aprenem dels propis errors, sempre ho tornem a provar . Quan l'encertem tornem a repetir l'experiencia que el cervell ens diu que es agradable i si so el cervell ens diu que no ens agrada el resultat i no ho fem més.
La tossudesa porta a grans des cobriments i a grans decepcions , però la investigació, el provar coses noves es un bé en si mateix que cal adobar i multiplicar.
Una vegada comprens aquests petits mons i els respectes i agraeixes, es quan pots començar a comprendre el mon mes gran com el nostre, aprendre a respectar l'entorn i no malmetre les poses per futures generacions.
I no parlem encara del mon universal (univers). Segúr que si puguesim treu riem ferro de Júpiter, or de Urá y terres rares de les Llunes de Saturn i els esvorancs es veurien de la terra deixant les planetes com un formatge gruyere.
Mes val que continuem mirant les coses petites , encara i per molt temps.....

Contrapicats.

Moltes vegades l'arbre es veu molt gran.
l'altura impressiona,,,,,
els edificis son imponents torres....





















Si mires la feina que has de fer , veus un edifici gran, molt gran..de vegades impossible d'arri var al final, semble que a mesura que fas una cosa te'n cauen 3 més al sac...
Cal veure com es fa un edifici, un arbre. Poc a poc... es clar: Poc a poc.
Per Pujar no hi ha dreceres  es puja poc a poc per les escales, tot de racons i cercles que semble no acabar,
l'important no es mirar al cim ni al darrera es tan sols mira l'esglaó d'el davant i pujar lo....
Passat el temps al cim, es el moment de gaudir del viatge fet, de veure les escales, el paisatge al voltant, i recordar la feina ben feta.
Si es comença molt dematí, d'hora en hora , arribaràs al cim.SEGUR.

El Grá i la Palla

Es temps de collita i els pagesos ja ho saben. Cal triar el gra i la palla.
El gra es porta en sacs, es molt i es fa pa, l'aliment bàsic d'aquestes contrades. La palla es garbella, es fan les paques (empaquetades) i es l'aliment o ajuda als animals per jeure. Abans s'emprava en la construcció per fer maons, toves....
Es clar que cal triar. Aquests dies també cal triar entre la veritat i la mentira dels papers. Son certs? son mentida? son mitges veritats?.
Les explicacions seran als parlaments (els dos a l'autonomic i al central), les mentides son també als dos.
El temps passa i qui ha de triar no ho fa , tampoc ho farà ja que sols ens pot dir si es gra o es palla i qui tria que som nosaltres no ho podem veure, tenim una vena als ulls.
Es busquen delictes , la finançamen il.legal no ho es (es una falta) si es roba menys de una certa quantitat tampoc es delicte fiscal, son faltes administrat ives.I passa el temps....
Ja ha passat el bou d'en patufet i s'ha menjat el gra i la palla i ara ja no es possible destriar....
On es el gra. i diu en Patufet " a la panxa del bou on no neva ni plou".
Quan surti de la panxa direm que" la merda a la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó.... "

Caçadors de Somnis

El somiar es gratis. No es una cosa que sigui no més pròpia del homes. Els animals també somien, de vegades desperten sobresaltats, els gossos borden a la nit somnis de Llop ancestral, tot enyorant la seva llibertat, el córrer pel bosc sense lligams, cadenes ni morrió.
Avui he despertat al sofà tot trasbalsat, a la TV hi havia un programa de gent que canviava de pis. Quina angoixa, fer maletes, carregar trastos vells (gairebé tant de vells com nosaltres) i canviar de pis.
He pensat en els que busquen feina,ara a l'estranger, deixant enrrere les arrels, la família, tot buscant un somni, una vida digna, plenament humana...
Per aquests i d'altres somnis, vols de papallona, que no saben on aterrar, que no saben com continuarà el seu despertar, voldria un desitj de poder-lo mantenir al llarg del temps, de no perdre'l pel camí i de que malgrat les topades que tindran al llarg de la vida continuïn somiant en el primer somni , aquell interior i mes profund i que els permeti abans de cada despertar, tot enyorant la seva llibertat, córrer pel bosc sense lligams, cadenes ni morrió.

Restes de Tardor

Ja estem a l'estiu. fa dies que a començat la calor, les bromades a les tardes augmenten i cau la puja amb ganes.
On toca les calamarsades, la pluja intensa i s'inunden els baixos, les terrasses, i les baixades del clavegueram estan plenes, toca avisar els veïns i corre a socorre la casa que perilla.
Galledes d'aigua, fregones, escombres i tot el que calgui per fer front a la pluja intensa.

Les terrasses dels bars s'inunden i desprès el mateix bar i els clients surten per cames.
Les cadires rodolen sota els cotxes i els contenidors de brossa s'eleven sobre les aigües i circulen a plaer.
Els bombers i les ambulàncies socorren als turismes gairebé ofegats al ben mitg de la calçada i les persones de l'interior empenyen fora de les vies els vehicles empantanats.
Que en podem treure d'aixo?
Queixes a les clavegueres plenes,?
Imprevistos mal planificats?
Sempre pensem en algo que un altra persona no ha fet o ha dit.
Jo crec que el que se'n pot treure es que la persona individual poca cosa pot fer. Que es el col.lectiu , de tots els que pensen en els altres... d'el que avisa al veí que s'inunda el soterrani, de la botiga del costat que truca per telefon...
dels bombers, dels de les ambulàncies, de la policia que vetlle que tot hom circuli. Dels serveis de neteja que l'endemá ho deixen tot com a nou....
Es per això que darrera de les fulles mortes, dels colors de tardor, sempre surt el verd, el verd esperança ... el color de que l'unió fa la força, de que entre tots podrem fer ho tot, i el que diu tot vol dir allò que tu també mes desitges....   TOT ES POSSIBLE.....

LOVER MU

Al costat de l'església vella de Sant Martí, demà Diumenge i organitzat per LOVER MU i el Bar GILDA,
es farà una tradició de l'estiu que s'està recuperant a tot arreu.:  Lo Vermut, amb tapetes incloses a preus raonables.
Es el moment d'estar tranquils abans de dinar amb els amics, família, amb un ambient amb musica , tot recuperant les velles tradicions mediterranees de les places, el carrer, el sol i l'ombra.
Lluny de les tradicions nòrdiques imperants actualment de tot hom a casa amb les retallades i tancats a interior , entelats com els cargols, surt al carrer i estén a tot arreu l' indignació personal i el voler gaudir de el que ens ofereix la natura i les ciutats de ambients tranquils i de relax per tot hom.
Cal reivindicar les places, els bancs, les terrasses, no sigui que ens trobem algun dia que els alemanys i els danesos vinguin a gaudir de la tranquilitat que ens es negada a nosaltres per la seva tossuderia amb les retallades i el pressupost zero.

Ja fá un any

Ja fa un any que els semàfors verds i rojos s'obren i tanquen.
Son fotos fetes a primers de Juliol de 2012.
La nit es preciosa a Lleida. I demà Divendres de les 7 de la tarde a la 1.30 de la matinada en una plaça del barri antic de Lleida es vol fer "Jarana" a la fresca. Crec que l'ocasió de ficar musica amb DJ inclòs i patrocinat per els establiments: La BOMBA i GILDA, val la pena provar de treure les cameres i passar a fer un vol.
Espero trobar als amics i passar un rato agradable a la fresca als peus del Castell.
Que tinguem un bon estiu.