Tot surt de mare.

Les aigües baixen fortes, el riu ha sortit de mare, com va fer l'any 82. Per sort hi ha un pantà de mes i ja fa fies que tenim aigua al riu mes de la normal.
Ja en temps de Juli Cèsar , relata una batalla al Segre amb tir remes Romanes. Això vol dir que hi baixava aigua  com cal.
Com tot en el mon un dia surt de mare i pensem que no havia passat mai, que no pot ser, que una altra vegada no ens passará. Però l'home es l'unic animal que ensopega en una mateixa pedra un altre cop.
Podeu pensar en el centralisme a que ens acollen, podeu pensar amb els préstecs que no ens arriben, podeu pensar en els polítics i altres corruptes, en la sanitat que no ens arriba....
Sapigueu ben bé del cert la dita: " Abans d'arreglar alguna cosa cal que s'espatlli encara mes".
O la que diu "No hi a mal que 100 anys duri".
Però també cal dir que no cal pensar en la que ens diu"No hi ha dos sense tres "