Cada dia , caminant tot sol per la vora del riu, deixo la ment en blanc, pense sola, al seu aire, sense res que la distregui.
Moltes vegades, coses absurdes, irreals, altres problemes anquilosats que tarden a resoldre.
De vegades crec que es realment això el que fem al endormiscar-nos, al somiar.
Somiar despert es un bé que tendriem que mantenir. Es bo per la salud i sols la mental, també l'altra. Et treu quimeres i teranyines del cap.
Ahir amb musica d'organ , es va crear un clima especial entre les llums i les penombres que calia copsar en una instantanea.
Dos excelentes fotografías, en las cuales su tonalidad en B&W les da ese atractivo que a mi me encanta;aunque ya se que a muchos prefieren entrar en el mundo de coloringo.
ResponEliminaFelicitaciones por la calidad FOTOGRÁFICA,independientemente de su tonalidad.