Caragols

Hi han dies que tot semble una escala de caragol, tot s'endinsa com en un pou i no en pots sortir.
Deu de ser la calor. el cap s'ens embota i els pensaments donen voltes com a papellones sense sortida.
Talvegada ens hem tornat homes sese cap, tan sols cames i un cartell anunciador o propaganda o tele, o futbol.
Potser es només l'estiu i tot reneixerá a la tardor i tornarem a ser nosaltres.

Blauet

El Blauet (martin Pescador) es un ocell que viu a les rives dels llacs, rius. L'hi agrada pescar, Es fica en una rama, tronc planta, a la riva i mira. Quant veu un peixet es llança com una fletxa, es cabussa a l'aigua i el treu.
No tens temps gairebé ni de veure'l.
Com dirien els profes de harward,  "veni, vini, vinci" dels antics romans.Cal tenir l'idea preconcebuda , fer i guanyar. En aquests temps que tothom pensa, ens cal decidir, actuar, Tans sols així aconseguirem les nostres metes mes intimes.

Fi de la escritura de l'epoca industrial

L'epoca industrial de mitjans de segle pasat va portar a l'arquitectura a uns disenys, unes formes de construir avui obsoletes.
Tan sols ens queden restes com escrits antics d'aquella epoca i de tant en tant m'agrada observar per veure si entenc aquells escrits, per si puc entendre les paraules , per si talvegada els enginyers ens volgueren transmetre algun mesatge i fos  oblidat en el temps la manera de llegir aquelles paraules o grafits gairebé macedonis.

como pintar en abstracto con una foto.

Esquerra:
Es tria una foto, per ejemple L'amic Manolo Portero tria una soca en forma de gos:
El Can d'en Lolo.
Dreta:
a l'ordinador es crea un Desenfoc Gausiano, en aquest cas trio 45 pixels,
(realment en aquell dia vaig fer una segona toma fotografica amb un desenfoc provocat a la maquina, despres veure resultat final).

Esquerra:
Es toquen els tonos de Saturacio a gust de l'usuari
En aquest cas Tono -131
Saturacio +30
Esquerra:
S'aplica un color diulit  per tal de maximitzar el resultat:
l'aplicat son parametres, 9, 2, 2
i teniu un resultat a la dreta .
Amb un desenfoc a la maquina i altres parametres teniu el resultat que m'agrada al final.

Colors

De vegades ni les roses son de color rosa. Tot el el mon té molts punts de vista i opinions ni hi ha per tots els gustos.
Com sempre tot hom es tira els plats pel cap i tos reben en major o menor mesura.Sempre pensant que a casa dels altres lliguen els gossos amb llonganises.
Avui nomes es el temps de dir que tots els colors son bonics i a vegades necesaris i que el blanc i negre només es per els somnis.
Vet aqui unes flos de molts colors i de moment no cap olor.

enmig de tot

Sempre hi han coses entre d'altres.
Un liquen entre les fulles. Cal veure en mitg del bosc, les petites coses que tenen vida propia, que fan bonic, que ens alegren el dia.
A vegades son petites com a liquens entre les fulles de un gran bosc, a vegades grans de sorra a la platja, pero sempre hi son. No més cal veureles.

Altres vegades se fan paleses, es fan grans y trenquen el paisatje, com un arbre al ben mitg del cami. Fa que el rodeixis, Com a pugut resistir el pas dels altres vianants?
Está al mitg , (pero no estorba) com un dijous entre setmana.
Tot hom pensa amb dissabte, diumenge, però el dijous hi es i cal sortejar-lo.

Resistirem

Finestras es un poble abandonat, tans sol una casa es habitable i algun estiu algú i passa les seves vacances.
La natura va construir unes muralles impresionants, talvegada les ordes salvatges , les invasors, no pugueren derruirles.
Ni tan sols el vent amb els anys a pogut enderrocarles, elles queden alçades , fermes , i sembla que el temps no passa en elles.
Les cases del poble, desertes, cauen amb els anys i totes les construccions humanes tornen a ras de sol.
Siguem pedres, alçades al sol i resistirem, les embrançides que el viure ens porta, deixem pasar els vens contraris i talvegada veurem una nova sortida del Sol, una nova Lluna nova que ens il.lumini en el cami quotidiá.

Fumando espero.....

No hi ha res que s'esperi mes que el treball.
Si no ho fas avui, el trobes demá, els papers s'acumulen a la taula , i si en treus un n'apareixen dos.
Aixi s'acumule tot.

El govern vol d'una estocada acabar amb tots els problemes, apuja l'iva, baixa els sous, i espera que els treballadors, agafin la pala i començin a treballar.

Això si , no toquen els seus sous, no retallen les diputats a les corts, no cancelen el Senat(¿qui sap per que serveix?), no fan pagar IBI a totes les confesions religioses, no fan pagar als mes rics per les herencies quantioses, Hi ha societats que paguen de beneficis l'u percent, les esportistes i altres son censats al pais basc per no pagar(abans a andorra).
I ni la casa real ni les embaixades retallen el seu presupost.
Som un pais ric que pague dels 5 primers d'Europa en impostos, com que paguen els treballadors, tindrem que convenir que som els treballadors mes esplendits de la Comunitat Europea. Enhorabona.

a l'estiu tota cuca viu.

 Es cert , els insectes, els aracnids, els lepidopters, tots busquen les flors.
Els colors de les flors son per atraur'els, els olors de les mateixes no son per el nostre olfacte,.
A l'interior de les flors, els aliments , nectars, aigua, son per intentar polinitzar i perpetuar l'especie.
Siguem conscients i mirem pero no tallem ni molestem masa els habitants de les flors, la natura es per observar i aprendre .
A l'estiu tota cuca viu, pero vindrà la tardo i l'hivern i ens cal preservar el futur.

El dia.

El dia es el contrari de la nit. Fá uns dies vaig fotografiar en una plaça la nit; la foscor, elemens tots dos femenins, pot ser perque ens cren un cert neguit, no sabem on estem,el sentit per excelencia (la vista ) disminueix i s'incrementen el tacte, , l'oida, l'olfacte...
Es per això que l'artiste ens fica el dia amb arrecades. Es el jugar amb els elements positius i negatius, els ulls oberts o tancats, ens fá mirar i analitzar els petits detalls.
Per cert sabeu si la nit portaba arrecades?. Jo ho aniré a mirar.

El dret de ser diferent.

 De quan l'home neix, té dins seu 2 forçes contaposades:
Som una especie, com les formigues que viu en col.lectivitat. tot hom necesite dels altres. L'home es un dels animals mes indefensos del mon i al contrari dels altres animals que despres de poques hores, ja caminen , a les setmanes ja troben sols el menjar, l'home triga mes d'un any a caminar i per trobar menjar ni os explico algun no ho fan mai.
No obstant també intrinsec a l'home neix la voluntad de ser unic, sol, brillar enfront els altres, de reafirmar el que es diu la seva independencia del grup.
En lloc de dialogar la majoria explique el seu jo i l'altre també.
Perque dos persones s'entenguin bé cal muntanyes de paraules, gestos, complicitats....
Avui jo també vull ser diferent, unic.

Les fonts a l'estiu

 Quan el sol s'en va, la gent espera i mira.
Espera el brollar de l'aigua, els colors de la llum i gaudeix de l'espectacle.
Si podeu al tard, aneu a Monjuich, val la pena el arrivar mes tard a Lleida.
l'aigua es confond amb els nuvols i els vapors de l'estiu s'esvaeixen al igual que la calor del dia s'esmuny i ve la fresca nit .
Despres tot continua a les terrasses a cel obert.

la nit

 La nit. Titol de l'obra que es troba a la plaça Sant Joan.
Es bonica , la nit, els colors canvien , les ombres augmenten y veus pasar la gent com ombres que llisquen els carrers.
Especialment els carrers molls, creen una lluminositat especial i criden al paseig sense romb , tant sols mirar, i recordar que gairebé tot a aquesta hora es blanc i negre.