Volant al vent.

Una petita avioneta volant a la immensitat del cel. Que petita que es, que lluny està, sembla un ocell que mou el vent al seu caprici.
Els núvols, es poden tocar?, son d'aigua?, son de vent?
I si plou? d'on cau l'aigua?
El pare respon:" Son els àngels que pixen" i l'arc de Sant Martí es un senyal de Deu nostre Senyor, que ens diu que va pactar amb els homes no enviar un altre Diluvi Universal.
El nen bocabadat, continua mirant el cel, els núvols i l'avió que s'allunya i decideix al seu interior ser pilot.
Si es una excel.lent decisió, crec que li agradarà volar i tindre tota la terra als seus peus..


Dades de composició : Punt central de interès que es complementa amb l'espai .Situat al encreuament de linies de terços, deixant lliure la direccionalitat al reste de l'espai.

  L'espai està texturat per els núvols, que donen una dimensió mes comprensible al nostre entendre, res en el conjunt crida l'atenció per distreu ret de la globalitat de la mateixa, per deixar lliure el pensament propi i l'obra.