Les fonts i els ocells es parlen.
l' una crida l'atenció , l'altre ho mira, s'acosta
i de vegades i juga , es banya, es mulla, entra a dins per veure el fons, surt i mira el son que l'aseca i el calenta.
la mirada impasible de la primera es talvegada per no asustar, per fer apropar l'ocell i veure l'al.legria de la seva dutxa diaria.
Hola Jaume, quina gràcia que portem el mateix cognom, Vilarrubla!. Per altra banda ara he donat un cop d'ull a les teves fotos, i dier-te que aquestes últimes m'han fet molta gràcia sobretot la del colom que ja es fica dins a l'aigua suposo que mort de la calor que fa per aquí! és boníssima!. Una abraçada. Per cert, tot i que estic a flick, gairebé no m'hi poso, em solc ficar més aquí al meu blog. Fins aviat.
ResponElimina